dijous, 31 de març del 2011

Fomentem la creativitat dels nens

Tothom té el do de la creativitat de naixement: hi ha persones que el tenen més desenvolupat, n'hi ha que menys, però el que sí que és cert és que la creativitat s'ha de fonamentar i aplaudir sempre, en tots els contextos. La creativitat del/a nen/a està molt relacionada amb la seguretat en ell mateix, amb la seva autoestima i autoconeixement, si l'ajudem i l'acompanyem en aquest camí que és l'aprenentatge és necessari que el/a nen/a no se senti mai frustrat i se senti lliure en tot moment d'expressar-se, de la manera que sigui. El nostre paper com a educadors és, doncs, no tallar-li les ales i no jutjar cap de les formes en què es canaliza la seva creativitat a fi d'aconseguir que el nen se senti còmode i segur, ja que, en efecte, molt(e)s nen(e)s als quals se'ls ha negat la possibilitat d'expressar-se aprenen a callar els seus sentiments i aquests sentiments poden acabar manifestant-se de manera incorrecta o inadequada, com per exemple en forma de violència. La creativitat és, també, una forma molt important de comunicació i és per això que val la pena que els estimulem en aquest sentit sempre i quan segueixin les normes i les pautes de convivència.

Les manualitats ajuden a fomentar la creativitat i si seguiu aquest enllaç veureu un vídeo en el qual s'expliquen els avantatges de les manualitats.

El conte de la setmana

La venedora de llumins, Hans Christian Andersen

Quin fred tan atroç! Queia la neu i la nit estava arribant. Era la nit de Nadal. Emmig del fred i la foscor, una pobre nena va passar pel carrer amb el cap i els peus nus.
De fet, quan va sortir de casa tenia sabates; però no li havien servit molt temps. Eren unes sabatilles enormes que la seva mare ja havia fet servir: tan grans que la nena les va perdre a l'afanyar-se a creuar el carrer per a que no la trepitgessin els carruatges que anaven en direccions oposades.
La nena caminava, doncs, descalça, i tenia els peus vermells i blaus del fred; portava en el davantal, que era molt vell, algunes dotzenes de caixes de llumins i tenia a la mà una d'elles com a mostra. Era molt mal dia: Cap comprador s'havia presentat i, per això, la nena no havia guanyat ni un cèntim. Tenia molta gana, molt de fred i un aspecte miserable. Pobre nena! Els flocs de neu es posaven sobre els seus llargs cabells rossos, que li queien en preciosos bucle sobre el coll; però no pensava en els seus cabells. Veia lluir les llums a través de les finestres; l'olor dels rostits se sentia per tot arreu. Era el dia de nadal i en aquesta festivitat pensava l'infeliç nena.
Es va asseure en una plaça, i es va arraulir en un racó entre dues cases. El fred s'apoderava d'ella i entumia els seus membres; però no s'atrevia a presentar-se a casa seva; tornava amb tots els llumins i ni una sola moneda. La seva madrastra la maltractaria i, a més, a casa seva també feia molt de fred. Vivien sota la teulada i el vent bufava allà amb fúria, tot i que les esquerdes més grans havien estat tapades amb palla i draps vells. Les seves manetes estaven gairebé mortes de fred. Ah! Quin plaer li causaria escalfar-se amb un llumí! Si s'atrevís a treure'n un de sol de la caixa, a rascar-lo contra la paret i a escalfar-se els dits! Va treure'n una. Ritx! Com il·luminava i com cremava! Desprenia una flama clara i calenta com la d'una espelma quan la va rodejar amb la seva mà. Quina llum tan bonica! Creia la nena que estava asseguda en una gran xemeneia de ferro, adornada amb boles i coberta amb una capa de llautó lluent. Cremava el foc d'una forma tan bonica! Escalfava tan bé!
Però tot acaba en aquest món. La nena va estendre els seus peus per a escalfar-los també; però la flama es va apagar: Ja no li quedava a la nena més que un trosset de llumí. En va fregar un altre, que va cremar i brillar com la primera vegada; i allà on la llum va caure sobre la paret es va fer tan transparent com una gasa. A la nena li va semblar veure una habitació en la que la taula estava coberta per un mantell blanc amb fines porcellanes, i sobre el qual un indiot rostit i farcit de trufes exhalava un perfum deliciós. Oh sorpresa! Oh felicitat! De sobte va tenir l'il·lusió que l'au saltava del seu plat sobre el paviment amb la forquilla i el ganivet clavats en el pit, i rodava fins a arribar als seus peuets. però el segon llumí es va apagar i no va veure davant seu més que la paret impenetrable i freda.
Va encendre un altre llumí. Llavors va creure veure's asseguda a la vora d'un magnífic pessebre: era més ric i més gran que tots els que havia vist en aquells dies en els aparadors dels més rics comerços. Mil llums brillaven en els arbres; els pastors semblaven moure's i somriure a la nena. Aquesta, bocabadada, va aixecar llavors les dues mans i el llumí es va apagar. Totes les llums del naixement es van elevar i va comprendre llavors que no eren més que estrelles. Una d'elles va deixar una estela de foc al cel.
- Això vol dir que algú ha mort - va pensar la nena; per que la seva àvia, que era l'única que havia estat bona amb ella, però que ja no existia, li havia dit moltes vegades : "Quan cau una estrella, es que una ànima puja fins al tron de Déu".
Encara va fregar la nena un altre llumí a la paret, i va creure veure una gran llum, enmig de la qual estava la seva àvia de peu i amb un aspecte sublim i radiant.
- Àvia! - va cridar la nena - Porta'm amb tu! Quan s'apagui el llumí sé molt bé que ja no et veuré més! Desapareixeràs com la xemeneia de ferro, com l'au rostida i com el bonic naixement!
Després es va atrevir a fregar la resta de la caixa, per que volia conservar l'il·lusió de que veia a la seva àvia, i els llumins van deixar anar una claredat molt intensa. Mai l'àvia li havia semblat tan gran ni tan bonica. Va agafar la nena per sota el braç i les dues es van elevar en mig de la llum fins a un lloc tan elevat, que allà no feia fred, ni es passava gana, ni tristesa: fins al tron de Déu.
Quan va arribar el nou dia seguia la nena asseguda entre les dues cases, amb les galtes vermelles i un somriure en els llavis. Morta, morta de fred a la nit de Nadal! El sol va il·luminar aquell tendre ésser arraulit allà amb les caixes de llumins, dels quals una havia cremat completament.
- Ha volgut escalfar-se, pobreta! - va dir algú.
Però ningú va poder saber les boniques coses que havia vist, ni en mig de quin resplendor havia entrat amb la seva anciana àvia al regne dels cels.

dimecres, 30 de març del 2011

Reflexions sobre l'educació

En aquesta entrada us proposo fer un cop d'ull a l'estat actual del sistema educatiu.

En primer lloc, us presento un reportatge de la televisió d'Andalusia en el qual es fa un repàs de les característiques del sistema educatiu finlandès, que està considerat el millor del món. L'escolarització no és obligatòria fins als 7 anys, edat en que els nens aprenen a llegir i a escriure, i és gratuïta fins acabar la universitat (tant el menjador, com el material escolar i els llibres). Ser mestre a Finlàndia és una de les professions més valorades i per estudiar la carrera universitària s'ha d'haver tret una mitja de 9 al batxillerat, igual com si aquí vulguéssim estudiar medicina o dret. Totes les escoles són públiques i tenen un 1% de fracàs escolar.

El reportatge està dividit en tres parts i si teniu 20 minutets val la pena de fer-hi un cop d'ull.

El sistema educatiu finlandès: Primera part
El sistema educatiu finlandès: Segona part
El sistema educatiu finlandès: Tercera part

D'altra banda, per entendre una mica la situació de l'educació a la resta del món i saber per quin motiu España, per exemple, té un 30% de fracàs escolar, val la pena d'escoltar l'entrevista que Eduard Punset fa a Ken Robinson, expert en el desenvolupament de la creativitat, que reflexiona sobre un sistema educatiu anacrònic basat en un model d'economia obsolet: ja no vivim en una societat industrial, vivim en una societat de comunicació i per tant hem d'adequar el sistema d'aprenentatge al nostre model social.

Eduard Punset: Redes, educación. El sistema educativo en España es anacrónico

La Sargantana Flora

Us presentem la nova mascota de la biblioteca, la Flora. La Flora és una sargantana groga que viu a la biblioteca i ajuda en la tasca d’ordenació i en la cura dels llibres de la biblioteca. Ha vingut en substitució de la Cuqui, l’anterior mascota, que ja estava molt velleta i tenia ganes d’estar-se a casa explicant contes als seus néts i teixint jerseis de llana pels seus fills.

Quan la vam trobar i vam descobrir que vivia entre els llibres, passava fred i estava incòmoda, vam decidir fer-li una caseta per tal que se sentís acollida entre nosaltres.

La Flora a casa seva

En aquesta foto podeu veure la caseta que l’Alba i la Mireia, dues alumnes de 5è de l’escola, li han fet. Hi està tan còmoda, que gairebé no vol sortir mai i s’hi passa el dia llegint els seus contes preferits!

Podeu venir-la a veure sempre que vulgueu, us espera!

Hora del Conte a la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu

El proper dimecres dia 6 d'abril, a tres quarts de sis de la tarda hi haurà una sessió de l'hora de conte titulada Poesia a càrrec de Mercè Moral.

No us ho perdeu!

dimarts, 29 de març del 2011

Deu consells infal·libles perquè odiïn els llibres

Aquí us presentem un decàleg de les coses que no hem de dir mai si pretenem despertar l'interès per la lectura als nostres fills:

1. Destaquem-los els errors: quan comencen a llegir no els hem de restregar els errors, hem de tenir paciència i ajudar-los a desxifrar el codi de l'escriptura.
2. Obliguem-los a llegir: El verb "llegir" no admet imperatiu. Els hem d'estimular, convidar i suggerir, mai obligar.
3.Menyspreem els seus gustos: Els molt important respectar els gustos de l'infant i no desqualificar la seva elecció.
4. Imposem-los lectures: Donem-los els intruments perquè siguin ells els qui triïn, s'equivoquin i encertin.
5. Demanem-los resums: No hem de reclamar-los escrits de les lectures que fan a casa per gust!
6. Controlem tot el que llegeixen: Siguem subtils i mesurem les nostres ànsies de controlar tot el que fan, però no deixem mai d'interessar-nos per les seves activitats.
7. Recordem-los els beneficis de llegir: Ja ho han sentit prou vegades.
8. Relacionem els llibres només amb els deures: Un llibre és molt més que un instrument per aprendre coses
9. Castiguem-los sense tele: La lectura ha de ser una alternativa més d'oci, no un substitut detestable
10. Exigim-los lectures inadequades: Hem d'adequar les lectures a les seves necessitats, aptituds i gustos

Aquests consells es troben a la Guia pràctica per fer fills lectors, que es troba a a biblioteca de l'Escola.

Vídeo: una altra biblioteca escolar

Aquest vídeo que apareix a l'edició digital del diari ARA ens mostra la manera de funcionar de la biblioteca d'una escola del Raval de Barcelona a partir d'una entrevista al seu bibliotecari, que hi treballa des de fa cinc anys.

Servei de préstec

Tots els alumnes de l'escola teniu la possibilitat d'endur-vos a casa els llibres que més us agradin de la biblioteca. Per fer-ho heu de tenir el carnet de la biblioteca de l'escola o també el carnet de la biblioteca Montserrat Roig, la biblioteca pública de Sant Feliu. El carnet se us va donar a P-3 i l'heu de guardar fins que marxeu de l'escola. Si l'heu perdut, podeu demanar-ne una còpia a la bibliotecària.

El servei de préstec funciona de dilluns a dijous des de tres quarts de cinc fins a les sis de la tarda. Podeu agafar llibres, pel·lícules, revistes o còmics i tenir-los a casa un màxim de dues setmanes amb possibilitat de pròrroga si no us ha donat temps d'acabar-lo de llegir, de mirar o de comentar.

Mentre tingueu documents a casa, el vostre carnet romandrà a la biblioteca i se us retornarà un cop n'hagueu fet la devolució.

Animeu-vos i veniu a buscar llibres a la biblioteca!

dissabte, 26 de març del 2011

LA MASCOTA DE LA BIBLIOTECA

Amagada entre els llibres, la Maria la nostra bibliotecària va trobar una sargantana groga, i entre tots els nens i nenes de l'escola vam triar un nom, ara ja l'hem batejada i el seu nom és FLORA, fins i tot té una caseta per viure.