dimarts, 31 de maig del 2011

Recta final del curs

A partir del 6 de juny finalitza el servei de préstec de l'escola. Això vol dir que ja no deixarem que els alumnes s'enduguin llibres a casa i ens dedicarem a recuperar tots aquells llibres de la biblioteca que han quedat oblidats a la tauleta de nit i no s'han retornat.

Aprofitem des d'aquí per fer una crida a que busqueu per casa a veure si teniu algun llibre de la biblioteca que hagi quedat guardat i no s'hagi tornat.

Aprofiteu aquesta setmana per agafar els vostres llibres preferits, que a partir de la setmana que ve això s'acaba!

El mural de cicle inicial

Com ja vam explicar a l'entrada descobrint els il·lustradors, els alumnes de primer i segon van fer uns dibuixos imitant els il·lustradors que més llibres de la nostra biblioteca han il·lustrat. El resultat, com ja vam explicar que faríem, és aquest mural que es troba exposat a la biblioteca:



Recordeu que podeu passar a veure'lsempre que volgueu!

dimarts, 24 de maig del 2011

Els alumnes de 5è es converteixen en actors

Com a cloenda del cicle d'exploradors d'aquest any, amb els alumnes de 5è hem fet com a activitat, la representació d'una sèrie d'acudits. Els alumnes s'han convertit en intèrprets per donar vida a personatges com el cèlebre Jaimito o la pobració de Lepe. Amb aquesta activitat es pretenia que els alumnes fossin capaços d'organitzar una grup d'actors i de posar en escena històries curtes i divertides. Ens hem divertit molt i fins i tot hem tingut un moment de Jam Session d'acudits en la qual cada alumne improvisava i explicava un acudit.

Hem enregistrat les representacions i aquests dies procedirem a fer la maquetació dels vídeos per tal que tothom pugui veure'ls!

Per anar fent boca només us diré que van dos globus pel desert i un li diu a l'altre: Vigila que hi ha un cactussssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss :)

¡Splash! Aquesta vegada vénen els alumnes de P5

Aquesta setmana han passat per la biblioteca la classe de les papallones i la classe dels pingüins a escoltar el conte de la foca Splash. Amb aquesta bona temperatura tots teníem ganes d'anar a jugar a la platja!

dimarts, 17 de maig del 2011

¡Splash! Conte amb els alumnes de P4

Avui els alumnes de P4 han vingut a la biblioteca a escoltar el conte de l'Splash! Com que aquests dies ja comença a fer caloreta i segur que molts de vosaltres ja heu anat a la platja o aviat hi anireu, avui hem recordat la història de l'Splash, una foca que habita en una cova de les profunditats marines. El conte ens explica l'aventura d'un grup d'amics que van a la platja a fer castells de sorra i a jugar amb els cubells, les pales i les pilotes de plàstic quan, de sobte, el vent s'endú mar endins la pilota de l'Osset amb el pijama de ratlles. L'Osset, que no té por, s'embarca dins del seu cubell i rema mar endins amb la pala per tal d'acostar-se i rescatar la seva pilota, amb tanta mala sort que el cubell tomba i l'Osset cau a l'aigua. És llavors quan surt al seu rescat la foca Splash, el salva i el porta a la Cova dels Objectes Perduts, un lloc on hi ha totes aquelles coses que es perden a les platges, des de pales, a cubells, xancletes, barrets, ulleres... fins a barquetes teledirigides que s'han escapat mar endins i no han tornat mai més. L'Splash li explica a l'Osset que ella s'encarrega de recuperar tot allò que es perd a la costa i ho guarda a la seva cova, però cada nit, ella es fa responsable de deixar tot allò que troba de nou a la platja per tal que els seus amos ho puguin recuperar. L'Osset queda meravellat amb aquesta cova i es posa a jugar amb tot allò que troba fins que la foca Splash li recorda que ha de tornar amb els seus amics que l'esperen preocupats a la costa. Així ho fan i, un cop a la sorra, l'Splash li regala a l'Osset el seu fantàstic collaret de petxines per què no oblidi mai la seva magnífica excursió a la Cova dels Objectes Perduts.


Portada del conte
Aquest conte està a la nostra biblioteca, recordeu que tots aquells que us el volgueu endur a casa per explicar-lo a la família ho podeu fer sempre i quan tingueu el carnet de la biblioteca per fer préstec!

dijous, 12 de maig del 2011

Descobrint els il·lustradors

Els exploradors de primer i segon curs de primària que han passat aquest mes per la biblioteca han participat en l'activitat "Descobrim els il·lustradors". A partir d'una selecció de contes de diferents il·lustradors, els alumnes s'han fixat en quins eren els trets que caracteritzaven cada il·lustrador i a partir d'aquí s'han pogut formar una idea de quin era l'estil de dibuix d'un il·lustrador concret.

Imitant l'estil de l'il·lustrador que han treballat, els alumnes han fet el seu propi dibuix.

A partir de la setmana que ve intentarem preparar un mural en el qual exposar els diferents dibuixos dels nens de primer i de segon. Així que podreu passar-los a veure per la biblioteca cada tarda en horari extraescolar (de dilluns a dijous de tres quarts de cinc a sis de la tarda)

No us ho perdeu, hi ha veritables artistes entre els alumnes del Gaudí!

dimarts, 10 de maig del 2011

Els nens de 3r B es converteixen en escriptors

Tal i com vam fer amb els alumnes de 4rt, avui presentem es Contes a quatre mans dels alumnes de 3r B. En la sessió dels exploradors d'avui ens hem dedicat a valorar els contes escrits que tot seguit us presentem. Esperem que gaudiu d'aquest petit tastet, en properes entrades en presentarem més.

El gos

Fa 1.000 anys en un castell llunyà hi havia un gos. Aquell gos era molt valent i intel·ligent i tan ferotge que ningú no s'atrevia a acostar-s'hi de la por que els feia. Però un dia va anar al castell un gos encara més valent, que es deia Joan i que va mossegar directament al seu rival. El gos va agafar el seu poder màgic, que era el foc, i li va tirar una bola gegant que en Joan va esquivar i va fer un llamp gegant que va tocar el gos i va morir. Conte contat, conte acabat.

13 vots a favor
5 vots en contra

Els robots i els estraterrestres

Al futur hi ha un país que es diu Ximau. El robot és fort i riu molt, és de color gris i molt i molt alegre; l'extraterrestre és verd per fora i té antenes, té moltes coses dolentes. El robot i l'extraterrestre són enemics. Un dia van fer una lluita entre els robots i els extraterrestres perquè uns robots havn fet morir al president dels extraterrestres i els extraterrestres van fer morir a un robot que era molt influent, van lluitar i lluitar fins acabar. L'extraterrestre estava guanyant, però el robot havia pensat que havia de guanyar com fos i va començar a pegar-lo fort. Al final va acabar guanyant el robot. I conte contat, conta acabat.

14 vots a favor
4 vots en contra

La porta màgica

A l'any 350 a la biblioteca hi havia un nen que es deia Charlie. Era molt divertit, simpàtic, amb els ulls verds, amb el nas petit i els seus cabells eren marrons i llisos. Un dia un senyor li havia dit que comprés una porta màgica. Quan va veure la porta es va quedar bocabadat i va dir:
- No puc, tinc molts pocs diners, vindré demà.
Al dia següent hi va tornar i el senyor li va preguntar si la volia vendre o alguna cosa i el nen li va respondre que sí, que li canviaria una mànega i un vàter per poder-se endur la porta. Finalment va poder endur-se la porta que li permetia mirar el futur o el passat.

10 vots a favor
8 vots en contra

dimarts, 3 de maig del 2011

La frase de la setmana

No s’obtindran resultats en lectura si no es proporciona als infants el gust de llegir, el gust de les paraules. L’escola tota sola no ho pot fer. Tots sabem com el medi, en particular el medi familiar, genera una funció important en aquest domini (…) però és a l’escola a qui correspon plantar les bases d’aquesta pràctica de la lectura. La biblioteca és el cor de l’escola.

-LIONEL JOSPIN-

dilluns, 2 de maig del 2011

Ernesto Sábato ens recomana llegir

Aquest passat dissabte dia 30 d'abril, ens va deixar l'escriptor argentí Ernesto Sábato. Per commemorar-lo, avui us proposem llegir les paraules que els dedicava als nens instant-los a la lectura:


"He venido hasta acá porque quiero hablarles de la educación, de los libros, de la importancia decisiva que tienen en la vida de los pueblos y de las personas, y de la que han tenido en mi vida.

Han pasado tantos años y sin embargo aún conservo el recuerdo de mi escuela de Rojas y de aquel colegio de mi adolescencia donde, igual que ustedes, fui conducido a los umbrales del pensamiento y de la imaginación. Con una mezcla de rigor y de ternura nuestras maestras y nuestros profesores nos enseñaron a buscar la verdad, a la vez que se iba formando nuestro espíritu con valores esenciales. Junto a los saberes que integran la educación básica, ellos nos transmitieron algo de la heroica epopeya del hombre. A menudo nos sentíamos extraviados ante aquellos acontecimientos cuyos motivos últimos, sin duda, sobrepasaban lo que podíamos comprender. Por esos relatos, llenos de peligro y de pasión, lograban suscitar nuestro asombro, que es la piedra angular de la verdadera enseñanza. En aquel tiempo, se forjaron las ideas esenciales que me acompañaron a lo largo de la vida, y se echaron las raíces de todo lo que tuvo que ser.

Por eso he venido hoy, especialmente, para hacerles un pedido: les quiero pedir a los chicos y a los jóvenes, con la autoridad que me dan los años, que lean. Yo también he leído de chico, y fueron los libros quienes me ayudaron a comprender y a querer la grandeza de la vida. Quienes sembraron en mi alma lo que luego los años pudieron expandir. Leía cuanto llegaba a aquellas bibliotecas de barrio, donde primero a través de libros de aventuras, y luego, porque un libro lleva, inexorablememte, a otro libro, a través de los más grandes de todos los tiempos, esos que nos entregan los abismos del corazón humano, y la belleza y el sentido de la existencia.

Leer les agrandará, chicos, el deseo, y el horizonte de la vida.

Leer les dará una mirada más abierta sobre los hombres y sobre el mundo, y los ayudará a rechazar la realidad como un hecho irrevocable. Esa negación, esa sagrada rebeldía, es la grieta que abrimos sobre la opacidad del mundo. A través de ella puede filtrarse una novedad que aliente nuestro compromiso.

Privar a un niño de su derecho a la educación es amputarlo de esa primera comunidad donde los pueblos van madurando sus utopías.

Créanme, es necesario que nos dejemos todos empapar por la utópica búsqueda de una gran educación para nuestros chicos.

Lo he dicho en otras oportunidades y lo reafirmo: la búsqueda de una vida más humana debe comenzar por la educación. Como supo señalar Simone Weil, su tarea es "preparar para la vida real, formar al ser humano para que él mismo pueda entretejer, con este universo que es su herencia, y con sus hermanos cuya condición es idéntica a la suya, relaciones dignas de la grandeza humana".



Discurs pronunciat per l'autor durant la presentació del Plan Nacional de Lectura (Buenos Aires, Ministerio de Educación, Ciencia y tecnología, 18 de maig de 2004)